Fragment del llibre Camí de sirga): "Si la salut l'hagués acompanyat, en Joan, aquest any n´hauria fet setanta.
En tenia 60, fisicament ben plantat, corpulent, ple de vida, sibarita, amant del bon beure i de la gastronomia.
Era un viatger incansable, fruïa per compartir amb tots nosaltres, les experiències viscudes en els seus viatges.
Persona incansable, lluitadora, competent i ambiciós quan es tractava d'aconseguir els resultats esperats a nivell professional. No li havia estat fàcil, fill d'una familia treballadora, com era, es va veure obligat a compaginar feina i estudis, tot i així, els seus resultats durant la carrera foren sempre òptims.
Estava en plena efervecència personal i professional, en un moment àlguid pel que fa a la creació i a la recerca, la qual cosa el fer mereixedor del prestigi i reconeixement en el sector de la investigació médica.
Va complir seixanta anys i un maleït dia, tot es va estroncar, va ser de cop, sense avisar, una mort sobtada.
Ja no podrà veure reixits els seu somnis, ni gaudir dels resultats del seu esforç. Però tots nosaltres seren curosos amb el seu llegat.
dimarts, 13 de desembre del 2011
divendres, 9 de desembre del 2011
LA TARDOR
Colors esclaten
tardor encisadora
ja has arribat.
Voleien fulles
d'una llarga catifa
el camí s'omple.
Camino solael cruixir de les fulles
els meus peus senten.
Passegem ara
Passegem ara
la tardor assaborim
junts a la tarda.
Fulles a terraels arbres son despullats
i tot tremola.
i tot tremola.
La fullaraca
pel camí voleia
bellugadissa.
Verd dalt dels arbres
groc a les fondalades
aprop del riu.
El fort vent bufa
fulles seques ressonen
quan jo passo.
Les rieres vermelles
groc bosc a la ribera
jo hi camino.
Verds clars i foscos
una calma tranquil·la
tot ho envolta.
Jo miro fora
el Cadí majestuós
les fondalades grogues
tot és silenci.
Per la rocalla
penyassegats altius
colors s'enfilen.
La tardor gèlida
volves de neu naveguen
muntanyes blanques.La nuvolada
ja cobreix la muntanya
plourà aviat.
afora plovisqueja
volves de neu naveguen
muntanyes blanques.La nuvolada
ja cobreix la muntanya
plourà aviat.
De matinada
Calma intensa
carrerons solitaris
tots dins a casa.
Tots hem arribat
al voltant del foc somiem
i ens adormim.
Claror de l'alba
la llum de matinada
jo em desperto.
dimarts, 25 d’octubre del 2011
PRESENTACIO
Jesús Moncada néixer a Mequinensa l'any 1941 i morir a Barcelona al 2005. Mequinensa és l'eix central en el que Jesús Moncada basa la seva obra Camí de Sirga, que fou publicat per primera vegada a l'any 1988.
El llibre tracta de l'antiga vila de Mequinensa, a la vora de l'Ebre, que havia estat centre d'una important conca minera i d'un intens tràfic fluvial, i que a l'any 1970, va ser enfonsada , sota les aigües del pantà de Riba-Roja.
Moncada rememora la història dels últims cent anys del poble de Mequinensa i de com va ser condemnat a la desaparició. A través de les pàgines del llibre coneixem la vida del poble, les històries dels diferents personatges que a mida que anem avançant aen la lectura se´ns fan cada vegada més entranyables i propers.
El llibre tracta de l'antiga vila de Mequinensa, a la vora de l'Ebre, que havia estat centre d'una important conca minera i d'un intens tràfic fluvial, i que a l'any 1970, va ser enfonsada , sota les aigües del pantà de Riba-Roja.
Moncada rememora la història dels últims cent anys del poble de Mequinensa i de com va ser condemnat a la desaparició. A través de les pàgines del llibre coneixem la vida del poble, les històries dels diferents personatges que a mida que anem avançant aen la lectura se´ns fan cada vegada més entranyables i propers.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)