Aquella tarda d'estiu de 2011, passejant pel flamant Passeig Marítim de Mpaseig

Un record d'infantessa

El fil del record trobat en les fotografies m´ha fet reviure altres dies, de quan jo encara no havia complert els set any. Recordo els jocs de carrer i les fogueres per Sant Joan i la Festa Major, al 15 d'agost, amb el carrer guarnit de garlandes, i la processó de Corpus, amb el domàs granat al balcó de casa, amb el carrer entapissat per una catifa de flors. Quan venia el bon temps, al capvespre, traíem les cadires afora al portal. Jo sentia sovint  sentia les converses i les tafaneries de les veïnes, que prenien la fresca, i sobretot recordo que  qualsevol excusa era bona per muntar una taula, al ben mig del carrer, i sopar junts un bon pa amb tomàquet, amb el porró de vi sobre la taula. Entre trago i trago sorgien els acudits, corrandes i  les discussions sobre futbol, que sovint eren les més polèmiques, mentrestant,  la canalla gimbavem, amunt i avall,  cridant i fent gatzara. Eren temps que tot el veïnat ens  coneixíem i el carrer era com una família que compartíem problemes i alegries. 

Tot és com una pluja d'imatges que quan intento retenir-les es desfan com volves de cendra, però n´hi una  que recordo, més nítidament, i son els jocs de carrer, quan trèiem la fireta i tot servia per simular que cuinàvem. Feíem pastetes amb el fang que eren els motlles dels pastissos o dels macarrons, o de les mandonguilles. Les fulles dels arbres eren els bistecs, i les pedretes les llegums. Mentrestant els nens jugaven a pilota o  bé gaudien de fer-nos enrabiar. Però no tot eren baralles, també hi havia jocs compartits com el de fet amagar o el  de corre-cuita.

El pare era bastant rígid i em tenia dit que no volia que jugués, al carrer, amb els nens, però jo, amb la complicitat de la mare, aprofitava l'estona, en la que ell encara no havia plegat de treballar,  per sortir a jugar. Malauradament un dia em va enxampar i me'n vaig anar a corre-cuita  a casa amb una surra al cul.