Fragment del llibre Camí de sirga): "Si la salut l'hagués acompanyat, en Joan, aquest any n´hauria fet setanta.
En tenia 60, fisicament ben plantat, corpulent, ple de vida, sibarita, amant del bon beure i de la gastronomia.
Era un viatger incansable, fruïa per compartir amb tots nosaltres, les experiències viscudes en els seus viatges.
Persona incansable, lluitadora, competent i ambiciós quan es tractava d'aconseguir els resultats esperats a nivell professional. No li havia estat fàcil, fill d'una familia treballadora, com era, es va veure obligat a compaginar feina i estudis, tot i així, els seus resultats durant la carrera foren sempre òptims.
Estava en plena efervecència personal i professional, en un moment àlguid pel que fa a la creació i a la recerca, la qual cosa el fer mereixedor del prestigi i reconeixement en el sector de la investigació médica.
Va complir seixanta anys i un maleït dia, tot es va estroncar, va ser de cop, sense avisar, una mort sobtada.
Ja no podrà veure reixits els seu somnis, ni gaudir dels resultats del seu esforç. Però tots nosaltres seren curosos amb el seu llegat.
dimarts, 13 de desembre del 2011
divendres, 9 de desembre del 2011
LA TARDOR
Colors esclaten
tardor encisadora
ja has arribat.
Voleien fulles
d'una llarga catifa
el camí s'omple.
Camino solael cruixir de les fulles
els meus peus senten.
Passegem ara
Passegem ara
la tardor assaborim
junts a la tarda.
Fulles a terraels arbres son despullats
i tot tremola.
i tot tremola.
La fullaraca
pel camí voleia
bellugadissa.
Verd dalt dels arbres
groc a les fondalades
aprop del riu.
El fort vent bufa
fulles seques ressonen
quan jo passo.
Les rieres vermelles
groc bosc a la ribera
jo hi camino.
Verds clars i foscos
una calma tranquil·la
tot ho envolta.
Jo miro fora
el Cadí majestuós
s'alça altiu.Bosc de pi negre
les fondalades grogues
tot és silenci.
Per la rocalla
penyassegats altius
colors s'enfilen.
La tardor gèlida
volves de neu naveguen
muntanyes blanques.La nuvolada
ja cobreix la muntanya
plourà aviat.
afora plovisqueja
volves de neu naveguen
muntanyes blanques.La nuvolada
ja cobreix la muntanya
plourà aviat.
De matinada
tot és silenci.
Enyor d'estiu
el dia s'esmicola
al carrer ombres.Ara passejo
pels carrerons ombrívols
calma serena.
Tarda quieta
silenci a la casa
i ja fosqueja.
Just al capvespre
Just al capvespre
comença a enfosquir
ja cau la tarda.
ja cau la tarda.
Calma intensa
carrerons solitaris
tots dins a casa.
Tots hem arribat
al voltant del foc somiem
i ens adormim.
Claror de l'alba
la llum de matinada
jo em desperto.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)