Endreçar les golfes és sempre un maldecap, hi ha de tot i força, trastos vells, fustes, aparells espatllats, aquelles figuretes de porcellana que no sabem on col.locarles, però també objectes entranyables que sense saber com, el temps les ha esborrat del nostre record.
Es així que, a les golfes de casa, entre un fotimer d'andròmines, amagada sota piles de revistes i diaris esgrogueïts, he trobat una capsa quadrada, que en veure-la no m'ha provocat cap record entranyable, ans al contrari, al obrir-la he notat un calfred de cap a peus. A dins hi guardava un àlbum, a la coberta una etiqueta que diu "mis labores" i a dins un reguitzell de mostres de labor dels meus primers anys d'escola. Drapets amb calats, traus, precilles, voravius, costures, sargits i fins i tot un tapet amb floretes brodades i amb les vores ribetajades amb una sanefa de color de rosa.
M´ha vingut a la memòria el calvari d'una nena de 8 anys barallant-me amb el fil i l'agulla, i al meu costat una monja, negra de dalt a baix que em mirava amb ulls inquisidors.
Val a dir que jo no he manifestat mai massa habilitat per les feines de tipus manual, i més si és tractava d'aquestes filigranes. Per tant el resultat del meu esforç no es va veure mai compensat per un somriure ni cap expressió d'aprovació, ans al contrari, em trobava sempre amb aquella cara ferrenya, que em recriminava i em manava amb to seriós que desfés la feina feta i la tornés a començar. De tant fer i desfer, i de tenir el fil embolicat entre els meus dits, el color blanc s'anava enfosquint i agafant un color grisòs, que la mare havia de dissimular, rentant els drapets abans d´enganxar-los a la cartolina.
Em vaig enfastijar de tal manera a les classes de labor, que encara ara, fujo d'agafar el fil i l'agulla. Darrerament això em produeix cert complex i m´he proposat apuntar-me a un curs per aprendre'n, però d'això fa ja 2 anys i de moment m´he matriculat a altres matèries que són del meu interès.
