Una memòria silenciada (Tanques)

Entre veus mudes
històries amargues 
es remou el silenci;
silenci que ens parla
d'una cruel derrota.


De l'enyorança
d'una terra llunyana
els records rebroten
història passada 
d'un doloròs exili.



Pedres que parlen  
d'un impossat silenci
que ens ha tancat boques
els cors emmudeixen
pero no la veritat.

AMANTS (Tanques)

Ja cau la tarda

al racó de la plaça 

amants festejen

veïnes tafaneres

al balcó fan bugada.


Quan m'adormo
bolbes de neu escampo
aquí i ara,
son els somnis amagats
d'uns moments, d'uns sentiments
filagarsa de records.

Ja el sentia

el seu alé buscava

ja ha arribat!

els ulls se n´hi anaven

volia abraçar-lo.

El cor batega

quan el desig parla

les mans tremolen

i el plaer esclata

quan som a la cambra. 

Records insòlits

de les tardes tranquiles

tú em parlaves

jo no et responia

sentia, t'estimava.